Cromita

Cromita
Cromita d'Albània
Fórmula química	Fe2+Cr₂3+O₄
Epònim	crom
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	04.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.BB.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/B.01c
Dana	7.2.3.3
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Hàbit cristal·lí	massiva a granular, rarament octahedral
Estructura cristal·lina	a = 8.344 Å; Z = 8
Grup puntual	isomètrica hexoctahedral
Grup espacial	grup espacial 227
Color	negre, marró-negre
Macles	llei espinel·la {1ll}
Exfoliació	no en té
Fractura	desigual, concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5,5
Lluïssor	semimetàl·lica, grassa
Color de la ratlla	bruna
Diafanitat	translúcida a opaca
Gravetat específica	4,5 a 4,8
Densitat	4,5 a 4,8
Propietats òptiques	isotròpica
Índex de refracció	n = 2,08 a 2,16
Altres característiques	feblement magnètica
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Chr
Referències	[1]

La cromita és un mineral de la classe dels òxids. Va rebre el seu nom l'any 1845 per Wilhelm Haidinger a causa de la seva composició a base de crom. Aquesta espècie va ser anomenada originàriament fer chromate alumine per Louis Nicolas Vauquelin el 1798, el descobridor de l'element crom. Forma part del grup de l'espinel·la de minerals. És dimorf de la xieïta, i isostructural amb la magnesiocromita i la magnetita.